“CADA MAESTRILLO TIENE SU LIBRILLO”

Un amic m’ha fet arribar dues notícies de premsa on s’explicava que el Tribunal Suprem havia absolt a dos professors de Còrdova i Madrid, condemnats per abusos a menors.

A l’igual que en el meu cas, els dos docents eren homes, tots dos es van declarar innocents, tots dos s’enfrontaven a vàries acusacions de tocaments, en tots dos casos els psicòlegs tenien dubtes sobre la credibilitat dels testimonis de les nenes, tots dos van ser condemnats (a 6 i 10 anys) per les respectives audiències provincials i tots dos van presentar recurs al Tribunal Suprem. Fins aquí les semblances amb el meu cas. Seguir leyendo ““CADA MAESTRILLO TIENE SU LIBRILLO””

DEU MIL GRÀCIES

Fa pocs dies aquest blog va assolir la xifra de 10.000 visites. Una quantitat de visites gens menyspreable pels quatre mesos d’existència.

Algunes visites hauran sigut per curiositat, pot ser curtes, altres més llargues i pausades. Totes importants per a mi que vull que la meva veu s’escolti fora.

Aprofito per agrair el treball del meu cosí que gestiona el blog, la meva mare que transcriu els articles i els meus germans i alguns amics que fan la recerca de dades, articles, cites… que m’ajuden a enriquir el contingut.

També vull agrair als periodistes de El Punt Avui, Revista Digital del Vallès i Setdies.cat, que han difós aquest blog a les xarxes socials.

Deu mil gràcies!

PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA?

Aquesta setmana m’agradaria compartir amb tots vosaltres aquest article d’Isabel Llauger, publicat al diari El Punt Avui.

M’estalviaré (o no?), pel que té d’obvietat, d’escriure (ho faig) que estic en contra de qualsevol abús sexual o de qualsevol tipus que s’infligeixi a menors o a majors d’edat.

En el meu passat laboral consta que, durant 15 anys, he estat professora de llengua i literatura espanyola. Els primers onze a secundària, és a dir amb alumnes menors d’edat, i els altres quatre amb alumnes universitaris i per tant ja majors d’edat. Podria passar que qualsevol d’aquells alumnes menors d’aleshores, ara trastocat pel que fos, vint-i-cinc anys després d’aquelles classes, s’inventés que vaig tocar-lo inapropiadament o que vaig abusar sexualment d’ell. Ho podria fer i, vist el que està passant, tindria tot el suport mediàtic i la societat a favor, mentre que jo, abans de poder-me defensar davant un tribunal, ja hauria estat jutjada per la ciutadania. Seguir leyendo “PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA?”

CARTA ALS MEUS ALUMNES

Estimats nens i nenes (o potser ja us hauria de dir nois i noies):

Fa molt temps que tenia ganes d’escriure aquesta carta perquè penso molt en tots vosaltres i tinc una “espineta” clavada al cor ja que no ens vam poder acomiadar.

Ara fa més de tres anys (quan fèieu 1r, 2n i 3r de Primària), concretament el divendres 22 de febrer del 2013 a la tarda, vam fer plàstica i vam veure el final d’una pel·lícula que havíem començat aquella setmana. A l’hora de recollir us vaig recordar que el dilluns havíeu de portar una tovallola o una estora perquè teníem una sessió d’ioga amb el pare de … També havíeu de portar els diners d’una excursió al MACBA que estava prevista pel divendres següent. Vosaltres, probablement, no ho recordareu, però a mi aquella darrera tarda m’ha quedat gravada a la memòria. Seguir leyendo “CARTA ALS MEUS ALUMNES”

EL MESTRE DESTINAT A SER MONSTRE

Fa unes setmanes a l’entrada “Queixes de pares” mostrava el meu disgust davant del tractament periodístic que s’havia fet per part de la premsa del meu cas. Avui m’he de retractar i dir que encara hi ha periodistes que miren de reflexar les notícies d’una manera plural. És el cas de la periodista Tura Soler del Punt Avui que va escriure un article el passat 26 d’abril, mirant de mostrar de forma objectiva l’essència d’aquest blog. Francament és un consol, per a mi que estic privat de llibertat, saber que la meva veu es pot sentir encara fora. Moltes gràcies Tura! Seguir leyendo “EL MESTRE DESTINAT A SER MONSTRE”