Així que he decidit aplicar la fórmula (…) i deixar algunes decisions per a la Laura del futur. I no us negaré que em sento una mica alliberada. Però també agraïda. Agraïda a la Laura del passat, per la confiança que va dipositar en la del present perquè prengui algunes decisions que fa setmanes, mesos o anys no hauria sabut prendre tan bé o amb tanta claredat. Agraïda també a la Laura del present, per decidir ser honesta i no sentir-se culpable per ajornar algunes decisions. I agraïda a la Laura del futur, que segur que tindrà les eines i l’experiència per decidir el que cregui més convenient, per alliberar-me del pes que en alguns moments m’ennuvola en excés i em pot arribar a paralitzar.
Laura Cera, periodista
Fragment extret del seu article Això (encara) no toca, publicat a la revista Valors núm. 219 (Novembre 2023)
Reflexions d´un mestre acusat d´abusos 