A Siurana hi ha un caminet de res que, des del pàrquing, sembla donar accés al castell, a lo que queda del castell… i uns metres enllà xoques amb la paret d’aquest castell enrunat, i aquí s’acaba tot: lo camí i la ruta. I si m’apureu, lo castell. Però com que d’entrada sembla de veres, perquè es veu que hi ha passat tot de gent… I com que se t’apareix i ofereix sortint del pàrquing, l’agafes, content i xiroi de poder anar a treure el nas entre aquells murs encara imponents malgrat la desfeta. Tots los que han caigut a la trampa fan, d’aquest bocí de camí, un camí fressat. I són, en certa manera i sense voler, corresponsables del manteniment de l’engany. No, no tots los camins van a Roma. Alguns no van enlloc.
Roser Vernet, filòloga
Fragment extret del seu llibre Lo mig del món (Club Editor, 2023)
Reflexions d´un mestre acusat d´abusos 