La persona que diu NO al que considera una obligació injusta, ho fa públicament i accepta les conseqüències, desenvolupa una força més poderosa que un estat, un dictador o una llei. Així entenc jo l’objecció de consciència.
Sempre es paga un preu, a vegades petit, però segons en quines circumstàncies pot significar la llibertat o la vida. En aquest cas l’efecte dominó pot ser tan important que aconsegueixi que les lleis injustes desapareguin o els tirans caiguin. No sempre es guanya, però la dignitat personal i l’exemple queden tan evidents, que alguna cosa canviarà, encara que es trigui temps.
Pepe Beúnza Vázquez
Objector de consciència el 1971. Condemnat per dos consells de guerra
Fragment extret del seu article L’objecció de consciència: un altre dret humà, publicat a la revista Els drets humans a debat d’ACAT (Acció dels Cristians per l’abolició de la tortura)
Reflexions d´un mestre acusat d´abusos 