Aquest segona conversa entre dues mares de l’escola podia haver passat fa unes setmanes.
-Has vist el blog d’en Jordi?
-Sí. No sé com no té vergonya. A veure quan calla.
-Dona… fins ara no havíem sentit la seva versió.
-Ni falta que ens feia. És culpable i punt!
-A mi en dóna la sensació que llegint aquest blog estic escoltant al veritable Jordi.
-Què vols dir?
-No ho sé… Quan va esclatar l’escàndol, tenia la sensació que tothom parlava d’un Jordi diferent que no era el que jo havia conegut… i ja saps que sóc una dona molt intuïtiva.
-T’entenc. Jo recordo haver tingut aquesta mateixa sensació, però com tothom e criticava… Si en Jordi hagués donat la cara, potser les coses haurien anat d’una altra manera.
-Potser no li van permetre… També la mare de la… podia haver parlat amb ell. No creus?
-Una suma de males decisions…
Sense saber-ho, aquestes dues dones van ser les primeres que van tractar el tema amb serenitat i un cert distanciament, després d’haver escoltat totes les versions.
Reflexions d´un mestre acusat d´abusos 