EXISTEIXEN ELS RADARS PARENTALS?

            La vista és la funció dels ulls, però la visió la funció del cor.

Helen Keller, escriptora sorda i cega.

Hi ha psicòlegs que creuen que no existeixen els radars parentals. Pensen que les mares i pares no disposen de les alarmes necessàries per percebre si el seu fill està sent víctima d’un abús sexual o qualsevol altre tipus de maltractament. La psicòloga Alba Alfageme, especialista en victimologia, defensa aquesta tesi a l’article La il·lusió de les alarmes parentals, publicat recentment al diari ARA.

Hi ha altres psicòlegs que expliquen que no existeix un patró de símptomes únics per tal de detectar els abusos sexuals infantils. Ens podem trobar amb víctimes asimptomàtiques i altres que ho expressin en forma de pors, fòbies, ansietats, baixa autoestima, agressivitat, malsons, trastorns de la conducta alimentària…

Jo vull pensar que existeix l’instint protector a l’ésser humà, que ens ajuda en la cura dels nostres petits. Un mecanisme de supervivència que també posseeixen la gran majoria d’animals. Vindria a ser com una veu interior intangible que ens posa en alerta davant del perill. D’una forma o d’una altra, els progenitors disposen d’aquest radar capaç de detectar els senyals de fum que envien els seus fills quan viuen una situació desagradable.

Certament no soc psicòleg, però la meva experiència personal m’ha fet arribar a la conclusió de que existeixen aquests radars parentals. Des de fa cinc anys i mig, truco a la meva mare cada dos dies des de la presó. Com el número de trucades i la durada estan limitades, sempre quedem a quina hora ens trucarem dos dies més tard. D’aquesta manera podem viure la trucada amb més intensitat, sense que sigui quelcom inesperat. Si quan arriba el moment de la trucada, pel que sigui, jo no estic bé, us asseguro que soc incapaç d’amagar-ho a la meva mare. Encara que no ho verbalitzi, la meva mare s’adona que aquell dia em passa alguna cosa. No eras el Jorge de siempre, em diu amb tendresa a la següent trucada. Sense veure’ns ni verbalitzar-ho, la meva mare ho detecta. I és que la meva mare ho és des de fa cinquanta-un anys…