EL TEMPS M’HO DIRÀ

Als presos se’ls priva del dret a ser reinsertats.

Jordi Enjuanes, educador de presons

El passat mes d’abril una mestra de l’escola de la presó em va proposar participar en un certamen literari convocat per una llibreria i un diari digital. Jo vaig presentar un relat que, afortunadament, va ser finalista. Com el premi era un val de vint-i-cinc euros en compra de llibres a la llibreria convocant, la mestra va enviar un correu electrònic exposant la meva situació de privació de llibertat. La sorpresa va ser la resposta en la qual em desqualificaven pel fet d’estar complint condemna. S’ha de dir que la mestra estava molt més indignada que jo.

El text no premiat era Primavera 2031 , on narro les reflexions de cinc personatges el dia abans de la posada en llibertat d’un pres que ha passat quinze anys tancat. El pres es mostra il·lusionat i expectant amb la nova vida que comença l’endemà. Reflexiona sobre la seva nova vida dient: No sé si serà la primavera on reneix la vida o m’endinso en un nou hivern. El temps m’ho dirà.

Escrivia el filòsof Josep-Maria Terricabras que la presó fa perdre la llibertat i, amb la llibertat, et fa perdre la presència, opinió, paraula. No consisteix només a no deixar-te anar o venir, sinó que consisteix a no deixar-te ser. Per això és tan important la llibertat, afirmava Terricabras. Més enllà de la meva desqualificació, a la qual no dono més importància, em plantejo si no serà un avís per a navegants. Quan surti m’hauré d’anar acostumant a la meva condició d’ex-presidiari? Ja ho veurem, no sé si serà la primavera on reneix la vida o m’endinso en un nou hivern. El temps m’ho dirà.