RETALLS 177

Pertanyo a un grup de persones voluntàries de Justícia i Pau que anem als centres penitenciaris i fem tasques d’acompanyament personal. I amb la nostra activitat ens sumem a la de molts voluntaris d’altres entitats que també fan aquest tipus de labor.
(…)
També volem contribuir a sensibilitzar la població respecte a la responsabilitat de tots en la reinserció de les persones empresonades. La societat ha d’entendre que la persona que surt de la presó i que vol refer la seva vida, ha de tancar un període, i que no el podrà tancar si entre tots reforcem l’estigma que porta d’ex-presoner. Si no troba feina, si no té on anar a viure, o si no li facilitem la creació de noves relacions socials. La reinserció parteix de la voluntat personal, però també necessàriament de la complicitat de tots nosaltres, de tota la societat.
(…)
L’enduriment del codi penal no porta enlloc. La solució no és augmentar els delictes que comporten presó. Cal invertir aquesta tendència. Molts delictes haurien de comportar penes alternatives de presó, que reforcessin la dimensió col·lectiva de la rehabilitació i una major responsabilitat de la comunitat en aquesta funció. La presó s’hauria de reservar per determinats delictes greus, i sempre hauria de pivotar més en la rehabilitació i en la reinserció que en el càstig. No hem de deixar de somiar en un món sense presons.

Xavier Badia i Cardús, membre de Justícia i Pau

Fragments extrets del seu article Podem somiar en un món sense presons? publicat al blog de Cristianisme i Justícia el 04/06/2018