Fins i tot el filòsof grec Aristòtil, va parlar de l’ira com una cosa beneficiosa. Aquest efecte li va estendre un certificat sorprenentment favorable, sempre que estigui aliada amb el coratge i s’adreci a una defensa raonable en contra de les injustícies. En part, l’ira conserva una oïda per la raó, tot i que de vegades surt corrent, precipitant-se com si no hagués escoltat bé l’encàrrec.
L’ira serà un inconvenient només quan vingui acompanyada de la incontinència, de manera que, equivocant el seu objectiu, es desbordi en excés. Però l’ira és necessària. No es pot triomfar en res sense ella. Si no omple l’ànima, si no escalfa el cor, tanmateix ha de servir-nos, no pas com a comandament, sinó com a soldat.
Peter Sloterdijk, filòsof
Fragment extret del seu llibre Ira y tiempo (Siruela, 2017)
Reflexions d´un mestre acusat d´abusos 